Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

II Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta

Premis Ciutat d'Alzira 1999 - Joan Garcia del Muro- EDICIONS BROMERA

Juan Carlos López

Foto guanyador 8,5x9 cm, a 250 dpi, color, format JPG (184 kb) 
 

II Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta


Guanyador amb l'obra
Espill d'insolències

Logo Macomunitat de la Ribera
 

Pàgina anteriorARGUMENT

Espill d'insolències és un diari elaborat entre l’octubre del 1992 i el juny del 1997, el dia que l’autor fa els 40 anys. Al llarg d’unes dues-centes pàgines, Toni Mollà reflexiona i indaga sobre un ampli ventall de temes i aspectes. Els uns més públics, com la situació política o l’actualitat social; uns altres més literaris, com les lectures i reflexions sobre els grans diaristes, amb qui manté una polèmica permanent; i, finalment, uns altres més propis d’un diari íntim en què l’autor, deutor de l’assagisme literari clàssic, reflexiona sobre l’existència i les circumstàncies de la seua vida més personal. No falten anotacions polèmiques i interpretacions subjectives sobre fets ocorreguts en aquestes dates, ni retrats literaris de determinats personatges de l’esfera pública, sobretot valenciana.

Des del punt de vista estrictament literari, s’ha de destacar una prosa no narrativa d’un deixeble confessat de Josep Pla i Joan Fuster, als quals ret un homenatge permanent. S’ha d’esmentar, així mateix, l’ampli registre de la prosa de Mollà, amb mostres d’assagisme clàssic, però també d’incursions en la literatura de fets i en el nou periodisme, que doten el llibre d’un alt valor literari.


CURRÍCULUM

TONI MOLLÀ (Meliana, l’Horta Nord, 1957) és llicenciat en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és cap de la Unitat d’Estudis i Prospectiva de RTVV. Ha desplegat una intensa i variada activitat intel·lectual entre la sociologia de la llengua, els mitjans de comunicació i la societat de la informació. En aquest vessant s’ha de destacar el Curs de Sociolingüística (1987-91) (tres volums), La llengua als mitjans de comunicació (1990) i la direcció i compilació de llibres col·lectius com ara Política i planificació lingüístiques (1997) i La política lingüística a la societat de la informació (1998). L’any 1993 va rebre el Premi Rovira i Virgili d’Assaig amb el llibre La utopia necessària (1994).

Paral·lelament, ha desplegat una meritòria trajectòria en el camp del periodisme i l’assaig literaris, amb col·laboracions diverses —entrevistes, cròniques, reportatges i articles d’opinió— en un ampli ventall de mitjans. En aquest camp, destaca l’obra Converses inacabades (1992), un llibre d’entrevistes amb Joan Fuster publicat als pocs mesos de la mort de l’assagista de Sueca. Mollà és autor també de dos llibres sobre el jugador de pilota Paco Cabanes: El Genovés (1994) i Una partida de llegenda (1996).


DECLARACIONS DE TONI MOLLÀ

«He volgut fer un assaig literari clàssic: és a dir, un llibre d’opinió clarament subjectiva, però amb una voluntat literària expressa. Sóc dels que pensen que l’assaig ha de conjugar aquest doble vessant: opinió i voluntat d’estil.

»Durant cinc anys he recollit pensaments i idees en profunda discussió amb la temptació del silenci. El que vaig escriure en aquests anys és una mostra miscel·lània de les meues preocupacions més íntimes: la vida quotidiana i el valor de la memòria, en primer lloc; però també els llibres, la política, l’actualitat cultural i els seus actors. A voltes amb distància higiènica, normalment amb unes gotes de mala llet.

»Confesse que, de vegades, he caigut en la simple i pura venjança davant de segons quines coses i quines persones. Cadascú té el seu bestiari particular i jo no sóc cap excepció. La immensa hipocresia social desplegada al voltant de la malaltia i la mort d’Ovidi Montllor o de la guerra dels Balcans, posem per cas, no em podien deixar indiferent. Ni les barbaritats perpetrades, a voltes en forma d’homenatge, contra Joan Fuster. Ni la sistemàtica destrucció del nostre paisatge urbà a mans dels apàtrides sentimentals que sovint ens governen.

»El 1992 va ser un any molt simbòlic, per diverses raons: mort de Joan Fuster, 500 aniversari del nomenament com a papa del Borja Alexandre VI i del naixement de Lluís Vives i quart centenari de la mort de Montaigne. Amb aquests temes vaig començar a dur un dietari que vaig allargar fins el dia del meu 40é aniversari, el 17 de juny del 1997, any en què celebràvem el centenari del naixement de Josep Pla i el 75é de Fuster.

»Vaig decidir llavors rellegir l’obra de Pla i de Fuster, al meu entendre els dos millors escriptors en prosa no narrativa de la llengua catalana. Des d’aleshores ençà, he anat reescrivint el dietari com un diàleg permanent amb l’obra d’aquests dos homenots, amb una deliberada voluntat d’imitar-ne l’estil. Espill d'insolències és, per tant, un homenatge literari a tots dos.»


Pàgina anterior