Bromera utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.

Després de maig, abans de l'estiu

Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià 2022

La història d’una dona que aposta per refer la seua vida, perquè té el dret i la capacitat de fer-ho.

Amb l'horitzó de muntanyes mullades i enfosquides pel ruixat d'unes nuvolades grises, Àngels torna a Ondara després de més de mitja vida a la capital del Túria. És infermera i ha estat lluitant al peu del canó durant tota la pandèmia. Però ara es troba a les portes de la jubilació i ha decidit retornar al seu poble natal. El coronavirus, a més de situacions límit, li ha deixat la pitjor de les seqüeles: la pèrdua d’un ésser estimat.

Malauradament ha arribat a l’últim tram de la seua vida amb unes circumstàncies molt diferents a les que esperava. S’haurà d’enfrontar a un dol complicat i a l’arribada de la maduresa. Acompanyada del seu pilar fonamental, la seua amiga Tona, tancarà ferides i farà servir les arrels més oblidades per a construir de nou la seua vida.

Amb aquesta novel·la costumista, ambientada en la comarca de la Marina Alta, Jovi Lozano-Seser ens ofereix un relat sobre la pandèmia, des d’una perspectiva colateral i emotiva. Una lectura apegada a la realitat però a l’hora desenfadada que, amb un estil directe i quotidià, farà que el lector es puga sentir totalment identificat. Amb un palmarès de més de deu guardons, la seua darrera obra ha merescut el Premi Enric Valor de Novel·la en Valencià.

L’obra és un homenatge a la singularitat dels nostres pobles i al paper protagonista de les dones en la tradició oral mediterrània. Més que una novel·la, es tracta d’una crònica espiritual de la pandèmia en clau de testimoni vital i de superació.

Autoria: Jovi Lozano-Seser
Núm. col·lecció: 337
Edat: Des de 16 fins a 100 anys
Pàgines: 182
ISBN: 9788413583808
Format: 15 x 24 cm
Enquadernació: Rústica
Coberta: Toni Ortolà

Jovi Lozano-Seser

Jovi Seser (Ondara, 1979) és periodista i escriptor. La seua producció literària s’ha centrat principalment en la narrativa curta, per la qual ha rebut nombrosos guardons. Es va estrenar en el món de la literatura amb el volum Sis contes i una novel·la incerta. Eixe mateix any guanyà el Premi Soler i Estruch de Narrativa amb el recull de contes Efectes secundaris i, en 2011, va aconseguir el Premi de Narrativa Ciutat de València amb Últimes existències. En 2019 va obtindre el Premi València de Narrativa amb Pedres que han de ser remogudes.