El poema és sobrer

PREMI DE POESIA CIUTAT DE VALÈNCIA

Resolc, cabuda, viure segons la meua tria
(avencs de nit s’esfondren bandejats de l’equip),
només m’hi enduc objectes, aromes i ferments,
mots remugats antics i soques amb arrel.

Mentre ma gent somia, al corredor sense amo,
teranyina de seda que a les fosques desfaig,
dringuen les animetes la dansa dels meus avis,
arracades de núvia, faristols anhelants.