XIII Premi de Teatre
Ciutat d'Alzira Palanca i Roca

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autor

Toni Cabré (Mataró, 1957) és dramaturg, enginyer, guionista i gestor cultural. La seua producció teatral és molt variada, però manté dues constants: la realista (centrada en les relacions interpersonals) i la paradoxal (teatre dins del teatre). La seua prolífica obra teatral ha estat reconeguda amb guardons com el Premi de Teatre Ciutat de Manacor, el Premi de Teatre Crèdit Andorrà, el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre, el Premi Ciutat d’Alcoi o el Premi Josep Ametller. D’entre els seus textos publicats i estrenats destaquen títols com Estrips, Històries d’amor, Viatge a Califòrnia, Navegants, Teoria de catàstrofes, Iglú, Les verges virtuals i Silencis. També ha escrit guions de sèries de televisió com Poble Nou, Secrets de família, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, La Riera i Olor de colònia. Amb aquesta obra ha guanyat el XIII Premi de Teatre Palanca i Roca.

L’obra

Okupes particulars explica la curiosa peripècia de dos personatges (Ell i Ella) que es veuen obligats a compartir un pis que han ocupat per raons ben diverses. Ella ha deixat una casa d’ocupes on s’hi consumia; Ell ha fugit d’una família que l’asfixiava. Despleguen diverses estratègies per a compartir el mateix sostre. Intenten oblidar el passat, fer-se lloc en el present i no atabalar-se gaire pel futur. Però no els resulta senzill.

El text, caracteritzat pels seus diàlegs ràpids i irònics, esquitxats amb tocs d’humor, destaca pel seu interés tant per a ser llegit com per a ser representat. A més, l’obra presenta una temàtica molt actual, amb uns personatges i conflictes molt ben construïts i lligats, amb els quals els lectors i espectadors es podran sentir identificats fàcilment.

Declaracions de l'autor

«Crec que en aquest món totes les persones som okupes. D’alguna manera, sempre ocupem espais de les altres: envaïm la vida d’altres persones, i elles envaeixen la nostra. És un conflicte permanent».

«Aquest conflicte (la manera en què uns ocupem els espais d’altres) el mostro a través d’una situació molt actual, ocupar un pis, que provoca la identificació immediata de l’espectador. I que, alhora, també permet el joc de la sorpresa, còmica o dramàtica, que fa evolucionar els protagonistes i descobrir amb ells racons amagats de la seva realitat».

«Escriure necessita estímuls, i un d’aquests estímuls són els premis literaris. Especialment si es tracta d’un guardó de prestigi com el Ciutat d’Alzira que, a més a més, compta amb la publicació per part d’una editorial tan solvent com Bromera. Això permet donar a conèixer l’obra i facilitar que arribi a companyies, productors i directors que s’animin a muntar-la».

«L’únic propòsit d’Okupes particulars és arribar als escenaris, que és el lloc màgic on la literatura dramàtica es transforma en teatre».