XXX Premi de Novel·la
Ciutat d'Alzira

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autora

Anna Moner (Vila-real, la Plana Baixa) és artista i escriptora. Des del 1987, forma equip artístic amb Sebastià Carratalà. Ha publicat una dotzena de relats en reculls diversos, les novel·les Les mans de la deixebla (Premi Enric Valor 2010), El retorn de l’Hongarès (Premi Alfons el Magnànim 2014, Premi Túria 2015 i Drac de Sant Jordi 2015 de Catalunya Ràdio i del diari cultural Núvol) i Gabinet de curiositats (Premi de la Crítica al millor assaig 2016). És col·laboradora del Diari la Veu, la Cartelera Turia, la revista Lletraferit i el magazín radiofònic Al ras, d’À Punt Mèdia, on ha conduït l’espai de literatura «La biblioteca d’Hipàtia» i en el qual actualment duu a terme «La llanterna màgica». A més, ha estat l’Ambaixadora de la Lectura 2017 i amb La mirada de vidre ha guanyat el XXX Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira.

L’obra

La tardor del 1904, la manca de diners per poder costejar l’addicció a la morfina obliga Roger Queralt, un fotògraf de tècnica depurada i mans destres, malgrat els estralls físics i psicològics que li ha provocat la droga, a acceptar la peculiar oferta de Madame Babinski, una popular mèdium que pretén ampliar el negoci amb la realització de fotografies d’esperits al seu gabinet de la plaça del Campanar, al barri de Gràcia de Barcelona.

Tanmateix, ni la ingesta contínua de morfina i altres estupefaents ni aquesta ocupació insòlita aconseguiran esborrar de la ment de Queralt les experiències viscudes a l’estudi fotogràfic del sanatori de Sant Gervasi. Allà va treballar l’any 1898 a les ordres del doctor Robert Isaac, un prestigiós especialista en malalties del sistema nerviós posseïdor, a més, d’una singular ambició artística. Tampoc no pot oblidar la Valquíria, una jove interna del centre convertida en la joguina predilecta del metge

De la mà de Queralt, el lector recorrerà determinats llocs de la Barcelona de l’època, des de l’esmentada plaça del Campanar o del Rellotge fins a les Muscleres, el Raval i les tavernes del Paral·lel. Uns llocs on sovint regnava la foscor i la sordidesa a causa de les activitats que s’hi duien a terme: tràfic de drogues, espectacles de monstres de fira, sessions d’espiritisme, pràctica de la hipnosi, aplicació de l’electricitat a cossos vius i morts...

Declaracions de l'autora

«La novel·la aborda les pràctiques mèdiques i artístiques que, a finals del segle XIX i principis del XX, contribuïren a bastir la imatge de la dona que en bona mesura encara perdura en l’actualitat. La mirada clínica masculina es va dedicar a burxar les interioritats orgàniques femenines en un intent de desxifrar el que fins llavors era un text enigmàtic i impenetrable per al discurs científic. Alhora, la mirada artística s’encarregava de generar una imatge idealitzada, perfecta i inassolible, plena de misteri. Aquest procés complex i subtil al mateix temps s’observa a través dels ulls atònits i desconcertats d’un jove fotògraf».

«La trama de La mirada de vidre transcorre en dos períodes: el temps present de la narració, que correspon als anys 1904-1905, l’època en què el fotògraf Roger Queralt col·labora amb Madame Babinski, una mèdium de Gràcia, a Barcelona; i el 1898, quan va treballar amb el doctor Robert Isaac al sanatori de Sant Gervasi».

«Borges afirmava que l’escriptor s’exhibeix impúdicament. Tot i que no sempre és així, les meues obres mostren, si més no, tot allò que em desperta la curiositat i que em fascina, i també tot allò que em repugna, que m’enutja… En aquest sentit, La mirada de vidre palesa el meu interés per les pràctiques de la medicina psiquiàtrica del finals del segle XIX, la fotografia clínica i la fotografia espiritista, el devastador món de les addiccions, l’ús terapèutic i artístic de l’electricitat, l’anàlisi de l’expressió facial, la sensibilitat tàctil, el poder de la mirada…»

«El tempo moroso de La mirada de vidre em permet parar atenció en detalls aparentment insignificants, uns detalls amb els quals prove de traure a la superfície allò que sovint roman ocult o en un segon pla i que, quan es manifesta clarament, provoca inquietud i incomoditat. D’altra banda, a la novel·la he intentat retratar la sensualitat que destil·len les històries d’amor poc convencionals i l’asfixia emocional que produeixen determinades obsessions. També, com en altres obres, aborde algunes perversions refinades i la maldat, la part més fosca de la naturalesa humana».

«Literàriament, m’agrada vorejar l’abisme i convidar el lector a fer-ho amb mi. Tot això, que tant m’atrau i em sedueix, m’ha servit per bastir els personatges i per crear les atmosferes diferents, però alhora igual de tèrboles, del sanatori de Sant Gervasi, el gabinet espiritista de Madame Babinski i altres llocs de la Barcelona d’aquella època».