XXIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autor

Vicent Dasí (València, 1972) és llicenciat en Dret i ha escrit diversos títols per al públic més jove. A Bromera ha publicat amb èxit El millor dels 22, per a lectors a partir de 12 anys, i Loly Ferrer i l’enigma Gulliver, novel·la amb la qual va consolidar el seu nom com a escriptor juvenil de gran projecció. Amb aquesta obra ha guanyat el XXIII Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil.

L’obra

Dog Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica és una novel·la que aposta per obrir nous horitzons en la literatura juvenil del moment i que escapa a les convencions del gènere, tant en la forma com en els diàlegs i en la construcció de personatges. L’obra, a més a més, inclou nombrosos homenatges a pel·lícules que formen part de la cultura popular ̶ com Taxi Driver, Star Wars o Caçafantasmes ̶ i a conegudes sèries de televisió i a films clàssics del gènere de terror.

Després d’haver cursat els seus estudis a un programa especial d’alumnes superdotats, Jonathan D. Garcia, resident de pediatria a l’Hospital General de València, afronta la primera guàrdia nocturna de la seua carrera professional amb ganes de demostrar a tothom la seua vàlua. En la que serà recordada per molt de temps a la ciutat com la “Nit de la Tempesta del Segle”, un a un passen per la seua consulta d’urgències una sèrie de peculiars pacients amb una patologia col·lectiva inclassificable: tots ells estan transformant-se en monstres del cine clàssic de terror. Jonathan, més conegut com Doc Doggie, investigarà aquest curiós cas sense saber que el seu passat, però sobretot el seu futur, està estretament relacionat amb aquest misteriós esdeveniment.

Declaracions de l'autor

«Guanyar el Premi de Narrativa Juvenil Fundació Bancaixa dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira suposa per a mi fer realitat un somni. No debades es tracta del guardó més important del panorama literari valencià, pel gran reconeixement que atorga al llibre premiat, per l’empenta que proporciona a la resta de l’obra de l’autor i per la seua valuosa dotació econòmica».

«La satisfacció ha sigut doble perquè, tot i pensar humilment que presentava al concurs un bon producte, també era conscient que aquesta novel·la no seguia els cànons temàtics i realistes de la narrativa juvenil actual, i no les tenia totes en com encaixaria en un premi precisament de narrativa juvenil».

«Deixant de banda que per regla general les etiquetes no em solen complaure, no crec que l’etiqueta “infantil/juvenil” puga emmarcar del tot les meues històries i l’estil amb què estan narrades. Entenc que a nivell comercial les meues novel·les hagen de ser classificades amb alguna terminologia ˗i quede clar que el fet de formar part de col·leccions mítiques com “El Micalet Galàctic”, o d’internacionals com “Esfera”, constitueix en si mateix una grandíssima i gratíssima consecució personal˗, però la denominació cinematogràfica “Per a tots el públics” aplicada a El millor dels 22, o a Loly Ferrer i l’enigma Gulliver, em sembla molt més adient, transversal i, per què no dir-ho, pel·liculera. Que em perdonen, per favor, Steven Spielberg, George Lucas, Tim Burton i els Pixar Studios. Però, en realitat, aquesta és la raó per la qual em satisfà tant que el jurat d’aquest premi de narrativa juvenil haja apostat per premiar una novel·la que segueix la línia pel·liculera dels meus llibres anteriors».

«Dog Doggie. Unitat de Medicina Estrambòtica és un misteri nebulós que barreja ironia i terror, concebut per a ser llegit a quatre mans: dues mans per a sostindre el llibre i les altres dues per a menjar crispetes. Més enllà de l’argument i de les temàtiques actuals que hi amaga, el seu únic objectiu és la pura i dura diversió del lector pel simple fet de llegir. Jo, almenys, m’ho vaig passar molt bé, l’última vegada que el repassí».