XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

L’autor

David González Jara (Àvila, 1974) és llicenciat en Ciències Químiques i doctorat en Bioquímica. A més a més, també té estudis de Ciències Ambientals. Actualment, exerceix com a professor d’ESO en l’especialitat de Biologia i Geologia al CEO El Mirador de la Sierra de Villacastín, encara que també ha treballat com a professor universitari i com a director del Departament de Ciències Experimentals de la Universitat Internacional de La Rioja. Des de fa més de cinc anys, dedica part del seu temps a la divulgació científica. Fruit d’aquest treball ha publicat diversos articles científics en revistes especialitzades i periòdics d’informació general com El País o Diario de Ávila, així com diversos manuals universitaris sobre didàctica de les ciències experimentals. Amb el llibre de divulgació El encantador de saltamontes va guanyar el Premi Prisma de Bronce al millor text original i inèdit de divulgació científica. Amb Las moléculas de la vida ha guanyat el XXIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General.

L’obra

Aquest és un llibre dedicat a la bellesa i la complexitat d’allò minúscul: els àtoms i les molècules engendradores de vida. Perquè encara que, normalment, en relatar les proeses de la vida tendim a focalitzar la nostra atenció en els organismes, no hem d’oblidar que les seues característiques procedeixen de les molècules que els conformen. No debades, tot allò que eixe complex ha arribat a ser depén dels minúsculs elements que el formen, als quals, sovint, despullem de la seua importància. Sens dubte, la vida és molt més complexa que les molècules sobre les que s’ha erigit, però les seues característiques emanen de la senzillesa d’aquestes.

En aquest llibre, les molècules són les grans protagonistes. A través de les seues pàgines coneixerem l’estructura dels elements bàsics sobre els quals es construeix i es desenvolupa la vida, les propietats que els caracteritzen i diferencien, i les funcions que exerceixen en els organismes. Així, mitjançant les molècules que constitueixen els éssers vius (les molècules de la vida) serem capaços d’inferir les característiques que defineixen la vida en aquest planeta.

Declaracions de l'autor

«En una ocasió, Mario Benedetti va imaginar la vida quotidiana com un cúmul de partícules de pols caient en un abisme, cada una de les quals constituïa ella mateixa un copiós univers. Almenys des d’un punt de vista mecanicista, no podria ser més encertat: la vida i la seua gegantina complexitat brollen d’unes xicotetes “partícules” que anomenen molècules. Però no ens enganyem, sota el concepte homogeneïtzador de “molècules” s’oculta un descomunal, variat i complex univers engendrador de vida. Conéixer la vida implica conéixer les molècules que la configuren».

«La ciència és la millor estratègia de què disposa l’ésser humà a l’hora de trobar respostes a moltes de les qüestions que es planteja. Tanmateix, el llenguatge que li és propi i necessari a la ciència ha contribuït a allunyar-la del públic general. La divulgació científica té la difícil tasca de fer intel·ligible allò complex i de transformar el que és tediós en motivador, de manera que qualsevol individu puga accedir al coneixement científic. Com va dir Albert Einstein: “La major part de les idees fonamentals de la ciència són essencialment senzilles i, per regla general, poden ser expressades en un llenguatge comprensible per a tots”».