|
|
|
XXIX Premi de Novel·la |
|
Obra guanyadora Què saps de Vidal Palau? Vicent Borràs |
|
|
|
L'autor Vicent Borràs (Algemesí, 1962) és professor i escriptor. De la seua obra cal destacar les novel·les Notes finals, L’últim tren (Premi Joanot Martorell 2000), Els silencis de Marc (Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil 2004) i Primavera encesa (Premi Blai Bellver 2013), i els llibres de relats Sala d’espera (Premi Vila de Perpinyà 1995) i Lennon i Anna (Premi Constantí Llombart - Ciutat de València 2008), entre altres. A més, és autor de diferents treballs i llibres sobre llengua, literatura i didàctica, així com col·laborador esporàdic en premsa escrita. |
L’obra Per les pàgines de Què saps de Vidal Palau? desfila un univers variat de personatges, alguns dels quals tenen un nom propi destacat en el panorama literari del segle XX i una presència inquietant en la trama, com Gabriel Ferrater i, sobretot, Manuel Vázquez Montalbán. La veu del narrador, a més de les cartes, dietaris, anotacions i imatges que s’hi inclouen, ens convida a fer un recorregut per diferents escenaris –com Oliva, València, Barcelona, París o Auschwitz–, des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. El relat comença una vesprada de gener de 2016 quan el periodista Eduard Penadés rep l’encàrrec d’anar a un hotel de la urbanització Oliva Nova on l’endemà tindrà lloc el funeral del poeta Vidal P. Gilabert, membre destacat de la generació poètica dels 50, concretament del grup de Barcelona, tot i que Vidal era valencià de naixement. L’encàrrec no tindria una major transcendència si no fóra perquè el poeta havia mort en un accident de cotxe feia molts anys. A partir d’ací, Penadés es veu involucrat en la biografia d’aquell autor que tots donaven per mort i en les circumstàncies tant passades com presents que envolten l’estranya trajectòria de Vidal i el seu entorn familiar.
Declaracions de l'autor «Què saps de Vidal Palau? és la novel·la que volia escriure, que necessitava escriure. Una novel·la que he anat mutant fins a l’últim moment, fins i tot genèricament, perquè en un principi jo volia fer una obra de teatre, i he acabat fent una narració. La novel·la ha anat canviant com he intentat que vaja canviant la percepció que tenim dels personatges de l’obra. Crec que per tot això aquesta és una obra sobre la personalitat, sobre la identitat.» «En la vida, i també en la literatura, ningú no és qui sembla ser inicialment. La personalitat i la identitat es van configurant amb el pas del temps i les vivències. La Colometa ho explica molt bé quan diu allò del “temps que no es veu i ens pasta... i ens va canviant per dins i per fora i amb paciència ens va fent tal com serem l’últim dia”. Parle de la identitat i la personalitat dels personatges, però també de les col·lectivitats, de les ciutats.» «L’obra afronta la biografia fracassada d’un suposat poeta destacat de l’anomenada generació dels 50, aquella dels Goytisolo, els Ferrater, Gil de Biedma... I en algun moment són anomenats i algun d’ells acaba tenint una certa participació en la trama.» |
|
|
© Edicions Bromera, 2017 |
|
