Ximo Cerdà

DESCÀRREGA
(JPG, RGB, 300 dpi)

Ximo Cerdà (Xàtiva, 1975) és enginyer en Telecomunicació, doctor en Electrònica i llicenciat en Ciències Físiques. És professor titular a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València. Addicionalment, desenvolupa una notable activitat literària que ha estat reconeguda en nombrosos premis i certàmens. Ha publicat obres de teatre, narrativa infantil i narrativa juvenil.

En Un mocador de pirata, de la nit al dia, a la llar del jove Lluc Sicluna comencen a donar-se una sèrie de fenòmens estranys i sospitosos: son pare ja no s’acaba les porcions de pizza i deixa d’anar a recollir-lo a l’eixida del col·legi. Quan el iaio Ramon, que viu al poble, es presenta a casa dient que ve a passar una temporada amb ells per a ajudar-los, les pitjors sospites de Lluc es veuen confirmades. Allà hi ha un misteri... i ell està fermament decidit a descobrir-lo.

Un mocador de pirata és una novel·la que, des de l’humor i la desimboltura, aborda un tema tan delicat com és el de la malaltia greu i els mecanismes que inventem per a superar-la. A més, també intenta donar resposta a una qüestió capciosa: quin és el millor pare del món?

«Hi ha qui diu que em disperse molt, perquè he intentat abastar diferents temes i enfocaments en la meua producció literària. He publicat narrativa infantil, sí, però també juvenil, d’adults, teatre, obra didàctica... Fins i tot he publicat diversos llibres tècnics. Més que en un gènere concret, el que em motiva és apassionar-me amb un projecte. I, en moltes ocasions, depenent del moment vital en què em trobe, aquest projecte està emmarcat en un o altre àmbit.»

«La literatura infantil té un encant especial. Concretament la franja d’edat entre els 10 i els 12 anys, que és el públic a qui va dirigida Un mocador de pirata. En aquesta edat, els xiquets ja són crítics, ja tenen personalitat, i mostren gran part dels trets de l’adult que un dia arribaran a ser. Però encara queda en ells eixa ingenuïtat infantil que els obliga a creure que la màgia existeix i que tot és possible. És el moment de la preadolescència, una etapa en què les lectures marquen per a tota la vida, i d’una manera intensa.»

«En aquestes edats els xiquets es qüestionen sobre temes molt profunds. La vida, la mort, les creences, la malaltia... Sotmetre’t a una sessió de preguntes provinents de xiquets d’onze anys és pitjor que un tercer grau! Són capaços de posar-te en serioses dificultats. Per això crec que el narrador d’històries té la responsabilitat de contribuir a la seua set de coneixements, d’alimentar la seua curiositat natural i propiciar que aquest xiquet acabe convertint-se en un adult compromés i idealista.»

«Un mocador de pirata exposa moltes de les preocupacions que he sentit al llarg de la meua vida, primer com a fill, i després com a pare. El detonant de la història és la irrupció de la malaltia en el si d’una família, i tot gira al voltant dels mecanismes que aquesta família inventa i desenvolupa per superar l’experiència. Però no volia escriure una tragèdia. Així que, en tot moment, vaig intentar adoptar un estil desenfadat. La meua intenció original era que els lectors pogueren reflexionar entre riallada i riallada. Una altra de les meues intencions era que el llibre poguera ser llegit tant per un xiquet com per un adult; que, d’alguna manera, la història ens permetera connectar amb el xiquet que tots hem sigut. Si ho he aconseguit o no, això ja ho ha de jutjar el lector.»

«Guanyar el Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre és un somni per a mi. I no es pot dir que no ho haja intentat. De fet, m’he presentat un munt de vegades. Perquè sense cap dubte, el Vicent Silvestre és el premi de narrativa infantil més important en valencià. Els noms dels que m’han precedit en aquest guardó així ho demostren: Carles Cano, Jordi Sierra i Fabra, Joan Pla, Enric Lluch...»