XI Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés

Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en geografia i història i treballa com a tècnic de biblioteques. Ha publicat vuit poemaris, entre els quals destaquen Terra d’aigua (Premi Ausiàs March, Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i Premi de la Crítica Serra d’Or), Solatge de sols (Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians) i Celebració de la mirada (Premi Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre). La seua poesia ha estat traduïda al francés, al gallec, a l’èuscar, al xinés i al castellà.

Com a narrador, ha publicat també dos dietaris, un llibre de relats i les novel·les A foc lent (Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida) i Una nit entre les nits.
Va formar part del consell de redacció de la revista de literatura Daina entre 1986 i 1995.

Hi ha un tacte que s’esvaeix,
                               però l’empremta en el cos on va romandre
                               en la memòria persevera.

                               Sempre hi ha una veu
                               que pels abismes del temps ressona,
                               una fressa imperceptible, un dubte,
                               un diàleg que se sap
                               conversa inacabada.

«Abisme i ocell planteja el dualisme existent entre la llum i la fosca o, en termes més categòrics, entre la vida i la mort. Però no com una lluita de contraris, sinó com l’acceptació profunda que suposa entendre que també la mort forma part de la vida, de la mateixa manera que tampoc la llum no s’entendria sense la fosca. És així com la lectura final del llibre, malgrat la presència constant de tot tipus d’abismes, aspira a ser un cant vitalista.»