Premis Ciutat d'Alzira 2010 - Gemma Pasqual - EDICIONS BROMERA
Gemma Pasqual | |
Gemma Pasqual Gemma Pasqual (Almoines, 1967) és escriptora. A més a més ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com ara les revistes Literatures i Caràcters, i ha format part del consell de redacció de L’escletxa. És vocal de la Junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, vocal de la Junta de Govern de la Institució de les Lletres Catalanes, vocal del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes, membre del PEN català i patrona de la Fundació Reeixida. | |
Entre les seues obres destaquen: Marina; Et recorde, Amanda; L’últim vaixell –totes tres guardonades amb el Premi Samaruc–; Quan deixàvem de ser infants. Vicent Andrés Estellés des del fons de la memòria; La mosca, assetjament a les aules (Premi Benvingut Oliver); Llàgrimes sobre Bagdad (Premi Barcanova), i La relativitat d’anomenar-se Albert (Premi Mallorca de literatura juvenil). També ha sigut guardonada amb el Premi Jaume I de Crevillent per la seua contribució al desenvolupament de la literatura juvenil al País Valencià.
Barça ou barzakh! A Dakar, els nens corren descalços darrere una pilota cridant «Barça ou barzakh!». És una expressió sovint utilitzada al Senegal per referir-se als emigrants clandestins que ixen de les seues costes cap a les illes Canàries i significa ‘Barcelona o mort’. Aquest crit l’han fet seu l’Amadou i el Mabale, que juntament amb la seua cosina Umm i la Noolamala, volen embarcar-se en una pastera rumb al paradís: Europa. Sense importar-los els riscos, comparteixen la mateixa il·lusió, tots volen una vida millor. El Mabale vol ser jugador del Barça, la Noolamala vol muntar un saló de bellesa a Benidorm, l’Umm vol ser mestra i el protagonista Amadou estima tant la Noolamala que la seguiria fins a la fi del món.
Declaracions de Gemma Pasqual
| |
© Edicions Bromera, 2010 |