Isabel-Clara Simó, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

19-1-2017

Des de Bromera volem donar l’enhorabona a l’escriptora Isabel-Clara Simó, que ha estat guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels més prestigiosos del nostre àmbit cultural. El premi, que des de 1969 atorga l’entitat Òmnium Cultural, és un reconeixement a la seua trajectòria, així com a la seua producció literària i a l’exemplaritat de la seua tasca intel·lectual.


L’escriptora alcoiana, que ha dedicat més de quaranta anys a la literatura en català, ha agraït el reconeixement presentant el Premi d’Honor com el Premi Nobel català, i ha remarcat que considera la literatura «no com un útil, sinó com un art».


Amb reedicions constants de la seua extensa i variada obra –que abasta des de novel·la i literatura juvenil fins a poesia, teatre o assaig–, i traduccions a diversos idiomes, com l’alemany, l’anglès, el basc, el gallec, el francès, l’hongarès, l’italià, el neerlandès, el suec o el turc, Isabel-Clara Simó és una de les figures més populars de la literatura actual en català i una de les nostres escriptores amb una trajectòria literària més sòlida. Al llarg d’una carrera intensa i ferma, ha obtingut èxits tan contundents de crítica i públic com: És quan miro que hi veig clar, Premi Víctor Català; Ídols, Premi de la Crítica del País Valencià; Històries perverses, Premi de la Crítica Serra d’Or, i La salvatge, Premi Sant Jordi.

 

A Bromera, tenim el privilegi d’haver publicat una part ben significativa de la seua obra. Bons exemples són títols com el seu clàssic Júlia; l’obra de teatre Còmplices; novel·les d’èxit com La innocent (Premi València de Literatura), La vida sense ell, Raquel, Joel, El meu germà Pol (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira), Tzoé (Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil), L’amant de Picasso, així com els reculls de relats Dones i Homes, que han gaudit d’una enorme acceptació per part dels lectors.


 

Afortunadament, l’autora ha subratllat la seua voluntat de no jubilar-se ja que afirma que, si deixara d’escriure, se sentiria morta. Amb sort, podem esperar nous títols que ens aproximaran a l’univers d’aquesta excepcional escriptora.

Tornar