<?xml version="1.0" encoding="utf-8" ?>
<rss version="2.0">
  <channel>
    
    <title>El Club de la Ciència</title><description>Nova sèrie per als alumnes de segon cicle de Primària que combina les aventures amb els temes de Coneixement del medi. Una divertida narració barrejada amb taules, curiositats i experiments per a aproximar la ciència d’una manera lúdica.</description>    <link>http://213.254.230.155</link>
    <language>ca</language>
    <pubDate>Tue, 03 Nov 2009 15:54:52 +0000</pubDate>
    <generator>TYPOlight webCMS</generator>
    <image>
      <title>Edicions Bromera</title>
      <url>http://213.254.230.155/tl_files/arxius_html/logo.gif</url>
      <link>http://213.254.230.155</link>
    </image>

    <item><title>Qui té por de Morgana?</title><description>Em diuen Morgana i, segons la iaia, 
tinc la simpatia per arroves. Paula, una amiga, diu que si em pentinara les 
grenyes em convertiria en una criatura adorable, però Paula és una 
pixacolò­nies, i a mi no sé si m’agradaria convertir-me en una criatura 
adorable. De la resta d’amigues: Lola, bé; Pili, súper; Brunilda, ok, i Sílvia, 
pobra, està un poc trista, els seus pares s’acaben de divorciar. Totes, menys 
Brunilda, juguem al bàsquet. En el primer trimestre m’agradava Víctor, però 
llavors aparegué Eloïsa, va pestanyejar i el molt badoc se’n va penjar com un 
colomí. Durant un temps he estat malalta de la ràbia amorosa, però ara m’agrada 
Berenguer, que fa poesies amb un poc de rima consonant.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/Qui-te-por-de-Morgana.html</link></item><item><title>El quadern taronja de Morgana</title><description>Tinc 11 anys i 7 mesos i em van posar Morgana perquè s’estilava. Tinc els ulls verds, estudie sisé de Primària i jugue a bàsquet. El meu germà Ricard vol posar-se un pírcing al nas, i de poc no li l’ha fet el pare, sense anestèsia ni res. A l’escola, diuen que ens posaran una mestra nadiua d’anglés, i Sílvia diu que una nadiua és algú que ve de quan Colom va descobrir Amèrica. I, a més, a Víctor li cauen les coses de les mans cada vegada que el mire, i tota la classe canta la tonadeta «Víctor li vol a Morgana, Víctor li vol a Morgana...» Li vol? Com que li vol? Encara no sé com han aconseguit aprovar cinqué. Uf, em sembla que aquest serà un curs difícil…</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/el-quadern-taronja-de-morgana.html</link></item><item><title>Morgana la dels ulls verds</title><description>Ja no sé com explicar-ho a la gent, no sóc la famosa Morgana, la fada de Merlí, sinó Morgana, la dels ulls verds. Acabe d’encetar el tercer trimestre de l’últim curs de Primària i ja és hora de decidir què vull ser de major. La iaia diu que seré ministra, perquè sóc molt espavilada, però això ho diuen totes les iaies. A mi m’agradaria ser periodista esportiva, per a poder entrar debades en tots els partits de bàsquet. Encara no tinc nóvio nóvio, però Berenguer insisteix a escriure’m una quarteta d’amor. No sé què passa, però quan ens trobem, als dos ens entra la des­esperació amorosa i ens quedem de pasta de moniato.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/morgana-la-dels-ulls-verds.html</link></item><item><title>Un veí ple de sorpreses</title><description>Martí i Helena es colen en la terrassa del senyor Cantalombardi. Els agradaria veure les estreles a través del seu telescopi. Però el veí té un problema ben gran i l’han d’ajudar a resoldre’l. A canvi, el senyor Cantalombardi els ensenyarà els misteris meravellosos de l’Univers.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/un-vei-ple-de-sorpreses.html</link></item><item><title>Un huracà anomenat Otília</title><description>Helena i Martí continuen barallant-se[lt] com el gat i el gos. Per sort, el senyor Cantalombardi sap com tractar-los i junts aprenen moltes coses sobre l’atmosfera i l’oratge, fins que arriba un huracà anomenat Otília i ho capgira tot de dalt a baix.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/un-huraca-anomenat-otilia.html</link></item><item><title>Descens al barranc del Diable</title><description>El senyor Cantalombardi conta a Martí i a Helena el viatge que, cinquanta anys arrere, va fer amb el seu cosí: des de les fonts del riu fins a la desembocadura a la mar i el perillós descens al barranc del Diable.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/descens-al-barranc-del-diable.html</link></item><item><title>Ara sí que m'has tocat el nas!</title><description>El senyor Cantalombardi ensenya a Martí i a Helena la importància dels cinc sentits. Però Martí està preocupat per una altra cosa. El seu cos i el de la seua veïna no són iguals. Per això vol tenir una conversa d’home a home amb el senyor Cantalombardi i que li aclarisca algunes coses.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/ara-si-que-mhas-tocat-el-nas.html</link></item><item><title>Un dia a la granja</title><description>La cosina Empariues ha caigut un bac i du el braç en cabestrell. Qui s’ocuparà ara de la granja? El senyor Cantalombardi està encantat d’ajudar-la, i també Helena. Però i Martí? Qui li hauria de dir, al pobre, que acabaria vestit com un granger i munyint
una vaca?</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/un-dia-a-la-granja.html</link></item><item><title>Bufa, quin paisatge!</title><description>Un bosc tarda centenars i a vegades milers d’anys a créixer, però pot desaparéixer en poc de temps per culpa d’un incendi o per les necessitats de l’home. El senyor Cantalombardi té la solució perquè la Terra no es convertisca en un desert. T’agradaria conéixer-la? Aleshores, amb Martí i Helena, hauràs d’acompanyar-lo en una excursió a través de la muntanya.</description><link>http://213.254.230.155/index.php/fitxa-llibre-coleccions/items/bufa-quin-paisatge.html</link></item>  </channel>
</rss>